Monument a la incompetència

Recordo que un dels consell que hem repetien de petit per quan arribés a gran i un cop escollida l’activitat que més m’agradès, que per sobre de tot ho fes de forma correcta i responsable. A uns altres els exigien que fóssin els millors; a mi no m’exigien l’excel.lència; només m’exigien responsabilitat.
Precisament es aquesta qualitat la que han deixat de exercir els operaris de l’arranjament del pi pinyoner situar a la carretera de Rellinars, a l’alçada de la masia de Can Colomer.
Els dissenyadors del projecte urbanístic al ejecutar el traçat de la nova carretera de Rellinars van ser sensibles a la presència d’aquest arbre centenari i el van protegir tot i que quedava al bell mig de la vorera, amb el vist-i-plau de tothom.
Però, vet-ho aqui, que algú ordena fer unes tasques de “conservació” consistents tallar algunes arrels, i envien una brigada a afectuar-les.
Mentre efectuen aquesta tasques de “conservació” un veï de la zona s’apropa i els comenta que si continuen amb el que estan fent i tallen les arrels que estaven tallant, l’arbre no sobreviurà; els operaris imbuits de la prepotència que atorga un pic i una pala amb adhesiu acreditatiu, l’enviem elegantment a pastar fang i aqui s’acaba la cosa. Mai millor dit, s’acaba; perquè tal i com els va vaticinar el veï l’arbre ja és mort i hores d’ara s’està reclamant la reposició d’aquest magnífic exemplar de pi pinyoner.
Però jo no sóc partidari de la seva substitució immediata; si més no, fins que el pi actual no caigui per si sol. De passada podrà ser contemplat com un magnífic monument a la incompetència; no institucional, sinó individual. I que els responsables d’aquest “arbricidi” cada vegada que passin per la carretera Rellinars, els caigui la cara de vergonya.

D. Romera